dilluns, 3 de novembre de 2014

Algunes de les millors participacions de l'activitat " La meva imatge de la globalització"




En aquesta imatge podem veure reflectida la globalització econòmica, tecnològica i social. Només veiem il·luminades les zones on es fa servir el facebook , per tant podem veure si la gent té ordinadors i arrel d'això si tenen diners per comprar-ne. També podem veure si tenen recursos tecnològics per poder-se connectar a internet des de les seves llars i per últim podem saber si tenen una lliure comunicació amb la resta del món. 

Després d'observar aquesta imatge ens adonem de que només els països desenvolupats o en vies de desenvolupament estan il·luminats i que la resta de països del món no gaudeixen d’aquests privilegis.

Aquesta imatge és un clar exemple de tres tipus de globalització i és per això que l’he escollit.


Aniol Cabrespina




Aquesta imatge representa la globalització cultural. La gent era com era: amb els seus hàbits, el menjar típic de cada lloc, la forma de vestir, etc. Però ara, quan anem de viatge a un altre continent, ja no trobem tanta diferència: trobem cadenes internacionals de roba (Mango, Zara, H&M, Nike, etc.), el menjar es molt semblant a tot arreu, i vagis on vagis, la gran majoria de la gent sap parlar l’anglès (idioma internacional). S’ha de reconèixer que ha perdut gran part del seu encant, no trobeu? Al cap i a la fi hem sigut tots nosaltres qui a globalitzat la cultura...

Patrícia Gomis



Aquí podem veure una globalització tecnològica. Aquesta imatge representa les ones wifi, si fossin visibles, d'aquesta ciutat. Els països desenvolupats tenen el mateix aspecte, en canvi, en els subdesenvolupats no s'assemblaria en res. M'ha agradat aquesta imatge, perquè si les ones fossin visibles, les ciutats tindrien aquesta aparença.
David Alexander






Representa la globalització econòmica. En aquesta imatge es veu una casa, que representa que han comprat, i les persones que ho han fet tal i com posa a sota, "I though we were just buying a house", pensaven que només s´havien comprat una casa i es donen compte de que amb la casa també venen els impostos, la hipoteca, etc.

He triat aquesta imatge perquè representa molt bé la globalització econòmica avui en dia.
Lila Ribera





Globalització social i econòmica:

En aquesta imatge, veiem a una noia d'un país del tercer món treballan i fabrican coses perquè desprès ho pugui vendre a un país desenvolupat i guanyar diners, com veiem a l'altra banda de la fotografia hi ha un noi d'Estats Units sense feina i calçat amb unes sabates de 120€ que han fabricat a un país subdesenvolupat.

Jo he escollit a aquesta imatge perquè per ami hem deixar molt clar que és i que representa la globalització.
Asier Corral



Aquesta imatge representa la globalització econòmica, política, tecnològica, cultural i social perquè representa l'abús que fan els països desenvolupats del seu poder econòmic, polític, social... Aquest tipus de països, un clar exemple és els Estats Units, exploten la resta de països, imposen les seves lleis i normes, fan arribar a arreu del món la seva cultura i s'aprofiten dels altres països per aconseguir els seus objectius polítics i econòmics, per enriquir-se més, i moltes vegades no pensen de quina manera pot afectar aquests canvis als altres països, ni què volen realment. Per això he triat aquesta imatge, perquè se n'adonin del mal que fan al món i moltes vegades a ells mateixos, l'he triat perquè mostra un sentiment d'opressió i de rebuig cap als països subdesenvolupats, perquè només pensem en nosaltres mateixos i això mostra un egoisme que no se'l mereixen aquests països, al contrari, els hauríem d'ajudar més i sentir més empatia, posar-nos a la seva pell, perquè la veritat és que ho estan passant molt malament. Aquesta és una globalització favorable per els països desenvolupats però desfavorable per als subdesenvolupats, reuneix tots els aspectes de la globalització i crec que és una imatge adequada perquè ens n'adonem del que fem realment, perquè nosaltres també som còmplices d'aquesta globalització desigual.
Roger García





Jo he escollit aquesta imatge, ja que per a mi representa totalment la globalització econòmica. Resulta fascinant que un producte que es ven a les botigues del carrer del costat de casa, hagi estat fabricat a milers de quilometres. Aquest fet tant comú avui en dia, trenta o quaranta anys enrere era impensable; un producte era manufacturat al mateix país on es venia.

En resultat, estem més connectats amb tot el món del que ens pensem: lluny, però alhora aprop.

Almodis Peguera




Representa la globalització cultural. En aquesta imatge podem visualitzar un panellet que representa la Castanyada, i una carbassa amb una cara que representa el Halloween.

Aquesta foto ens vol fer veure que per culpa de cultures estrangeres "especialment el Halloween", les cultures del nostre país "la castanyada" estiguin desapareixen poc a poc.

Si seguim celebrant aquestes festes estrangeres, acabarem amb la inexistència del les nostres cultures, fent que les properes generacions no coneguin la veritat del seu país natal.
Bruna Vidiella



En aquesta imatge es representa còmicament la globalització cultural. Mostra un astronauta que ha arribat a la Lluna i com si estigués en un restaurant el taulell del menú del dia diu que hi ha paella, que és el menjar típic d'Espanya.
Cada dia es coneixen més tipus d'aliments a parts oposades del món i (exagerant-ho) ja ni se sap quin aliment forma part de cada cultura. Sent de diferents parts del món la majoria tenim més o menys els mateixos hàbits alimentaris i això és el que mostra la imatge, tot i que no és real el que mostra, la cultura d'un país molt llunyà no té límit per molt lluny que estigui aquell lloc. Per això he triat aquesta foto.
Noelia Muñoz

dijous, 10 d’abril de 2014

L'home mico del Plistocè o per què em vaig cruspir al pare (The Evolution Man or how I ate my father, 1960)




Roy Lewis, l'autor d'aquest llibre, té la capacitat d'endinsar-nos en el passat remot de la nostra espècie a través d'una comunitat d'Homo Sapiens. Els protagonistes d'aquesta divertida història, tenen una comunicació verbal molt fluida ,fins i tot són capaços de fer servir tecnicismes paleontològics i arqueològics, fan descobriments cabdals per la història de la nostra espècie (el descobriment del foc i tot el que l'envolta, l'exogàmia, etc.) i també són capaços d'entendre allò que els fa diferents a la resta dels animals i de les espècies d'Homo veïnes. L'autor juga amb els descobriments del món de l'arqueologia i amb les diverses teories evolutives que hi ha, tot dotant als protagonistes d'idees i observacions que inevitablement et fan esbossar un somriure quan les llegeixes.


A continuació, us faig cinc cèntims d'aquesta peculiar família:

Ens trobem a l'època geològica anomenada Plistocé, 180.000 a.C., any amunt, any avall. La família que ens presenta aquest llibre, viu precisament en aquest antic període de la humanitat, el patriarca Edward és un evolucionista, creu que hem estat tocats per una vareta màgica i som els escollits entre tots els animals del planeta per fer quelcom més important. Per aquest motiu, sempre està pensant les maneres de progressar tecnològicament; com podem millorar les tècniques de cacera, la qualitat de les nostres eines, etc. En canvi, a l'altre extrem, trobem l'oncle Vània, que no és capaç d'entendre perquè ens entestem en caminar de manera bípeda, menjar carn de grans antílops i viure al terra, desprotegits de la seguretat que donen els arbres. Dels tres fills de l'Edward, l'Oswald és el que menys entén aquesta obsessió del pare per evolucionar,l' Alexander és un tant estrany, últimament li ha donat per agafar l'ombra de les coses i deixar-les atrapades a les roques, el pare diu que és un artista , i Wilbur, és un bon caçador i un gran fabricant d'eines. En aquesta gran família no podrien faltar les dones, quan més voluptuoses millor - com han canviat els canons de bellesa femenina aquests darrers 100.000 anys... - Així, tenim a la Mare, determinant en alguns dels descobriments de la família, les filles Elsie, Ann, Doreen i Alice i les tietes Aggie i Nellie. Penseu que sense elles la vida de la comunitat seria impossible, un 70% de la nostra dieta és bàsicament fructífera, i elles són les encarregades de recol·lectar aquests fruits silvestres. A més, que dir de la seva feina en el curtit de les pells, fabricació d'estris, la criança dels fills, etc. Per últim, parlar de l'aventurer de la família, l'oncle Ian, que un dia va decidir que volia voltar món i conèixer altres comunitats i cultures. Així va ser com va deixar Àfrica i va arribar a Europa, on va conèixer els homes robustos de prominència cranial, també va estar per Àsia i, tal vegada, va creuar l'estret de Bering per visitar terres americanes.

Doncs res, si voleu passar una bona estona amb el caliu del foc que dóna l'estança principal de la cova d'aquesta particular família, només heu d'obrir les pàgines d'aquest llibre i viureu les aventures i desventures d'aquesta comunitat. Un comunitat que ens recorda, que la comoditat de les nostres vides a l'actualitat, és fruit de milions d'anys d'una lluita a vida o mort per a la supervivència de la nostre espècie.

dimecres, 2 d’abril de 2014

COSMOS (el remake)

Cap allà els anys 80 un científic es va embarcar en un viatge al·lucinant a través de l'univers, aquest científic era Carl Sagan i la sèrie COSMOS. Aquesta sèrie pretenia explicar i divulgar al llarg dels seus 13 capítols, entre altres aspectes, les grans revolucions científiques de la història, l'origen de la vida, conscienciar del lloc que ocupa la nostra espècie dins de l'univers, la importància que té la preservació de la nostra única llar, la Terra, explorar i plantejar la possible existència de la vida extraterrestre i saber les últimes investigacions de l'astronomia moderna.

Doncs bé, aquesta mítica sèrie que va fer que alguns de nosaltres ens interesséssim per tot allò que té a veure amb l'univers, ha tornat a les nostres pantalles de la mà d'un dels deixebles de Carl Sagan, Neil deGrasse Tyson

Així que us animo a tots i a totes a endinsar-vos en el meravellós món de la ciència i de l'astronomia de la mà de la nova COSMOS. Us voleu perdre aquest viatge?




dijous, 24 d’octubre de 2013

Països enemics d'Internet



- Per què creus que aquests països limiten o prohibeixen l’ ús d’ Internet?
- Sabries dir-me, en quins règims polítics viuen aquests països?

Amb el menjar no s'hi juga

Per visualitzar el vídeo cliqueu aquí: Amb el menjar no s'hi juga.

Sinopsi:

"El mes de juliol, els preus dels cereals bàsics -blat, arròs, blat de moro,...- en el mercat mundial estaven pels núvols. A moltes capitals del Tercer Món hi va haver revoltes pel menjar, amb morts i ferits. Una cimera de la FAO a Roma va convocar molts líders mundials preocupats per la crisi alimentària.

En les últimes setmanes, els preus internacionals del menjar han tornat a baixar a nivells "normals". Però la FAO, amb motiu del Dia Mundial de l'Alimentació insisteix que la fam al món continua creixent. Aquesta potser és una crisi que no fa tants titulars com la financera o la del petroli, però és la més cruel, perquè la vida de moltes persones està en risc.

El "30 minuts" examina en profunditat aquesta situació en tres escenaris. En primer lloc, entrem en els sectors productor i consumidor de Catalunya, a través de diversos protagonistes. Un ramader que ha de tancar la granja de vedells perquè el preu del pinso fa que tingui pèrdues; un pagès cerealista que malgrat els preus rècord que li paguen es queixa del preu del gasoil i de la sequera; un mileurista que no arriba a final de mes. A més, assistirem al mercat de cereals de Barcelona, on els professionals del comerç de gra ens expliquen com se'n surten enmig de les pujades i baixades espectaculars del mercat.

També anirem a la cimera de la FAO, on a través de dos personatges entrarem en el debat de les causes i les solucions del problema d'àmbit mundial. Josep Maria Sumpsi és un català que és subdirector de la FAO i que ha de fer equilibris polítics entre les posicions dels diferents governs que tenen interessos oposats. Paul Nicholson és un militant del moviment alternatiu Via Campesina, que va ser expulsat de la cimera per protestar contra les multinacionals del comerç d'aliments.

Finalment, examinarem el cas de Guatemala, un país que concentra moltes de les paradoxes i problemes que enfronta l'agricultura al món. És un gran país exportador d'aliments, però també és un dels que tenen uns nivells més alts de desnutrició infantil. La distribució de la terra és molt desigual, entre grans empreses i petits agricultors. Els fenòmens lligats al canvi climàtic solen afectar les collites. Per postres, l'expansió dels conreus d'agrocombustibles està encongint la superfície que es dedica a cultivar aliments.

Quines solucions hi ha? Més liberalització del comerç o mes proteccionisme? Més tecnologia o més reformes agràries? Agrocombustibles, sí o no?

Totes aquestes històries humanes i debats polítics serveixen per il·luminar un panorama complicat. Mentre hi ha especuladors que juguen amb el preu del menjar, molta gent, tant del món rural com de les perifèries urbanes, no pot comprar el mínim que necessita per viure.

"Amb el menjar no s'hi juga" és una producció de TVC/30 minuts. Un reportatge de Carles Guàrdia, Quico Concellón i Lourdes Guiteras. Producció, Roser Costa. Imatge, Josep M. Domènech i Ferran Prat. Muntatge, Roser Cucurella."

La Unió Europea


Web interessant per estudiar la Unió Europea


Doncs sí, ja sé que aquest tema és un dels temes que més us agraden de l'assignatura de Geografia... Per aquest motiu us afegeixo aquest enllaç que trobo que ajudarà a estudiar i a intentar pair-lo una mica millor. Aquí teniu l'enllaç: La Unió Europea.