La presentació oral del treball pretén exposar i explicar unes idees en públic amb la finalitat que siguin compreses pels destinataris.
Abans de dur-la a terme davant del públic, es fa del tot imprescindible planificar-la i fer pràctiques.
1. Planificació
A l’hora de planificar la presentació oral, s’ha de tenir en compte en tot moment l’estructura del treball (hipòtesi...).
Com a introducció a la presentació, caldrà esmentar breument els apartats següents:
- Les raons de la tria del tema.
- Els objectius que es pretenien assolir.
- El mètode utilitzat en la investigació.
- El procés de desenvolupament del tema.
- Les dificultats que han anat apareixent.
Com que no es pot explicar fil per randa tot el contingut del treball, caldrà fer una selecció del que és més important mitjançant un guió.
D’altra banda, per tal de fer una exposició més amena i didàctica, convé fer servir diferents recursos tecnològics.
La qüestió de la durada de l’exposició té també la seva importància. Cada exposició no pot ser de més de 20 minuts.
2. Pràctica
És necessari fer pràctiques abans d’exposar el treball davant del públic i convé memoritzar la seva estructura i el desenvolupament general de la intervenció.
El text oral ha de tenir les següents qualitats:
. Cohesió: emprar correctament els connectors entre les frases, principalment els connectors d’ordre, d’exemplificació i de conclusió.
. Coherència: totes les parts de l’exposició s’han de percebre com a integrants d’una totalitat. Cal que hi hagi una progressió en l’exposició. El principal mecanisme de coherència és disposar d’una estructura ben clara.
. Adequació: el que es diu s’ha d’adequar als destinataris i també al tema tractat. No és el mateix dirigir-se a un grup d’amics que fer-ho a un grup nombrós de persones. Caldrà, a més a més, utilitzar un registre formal, no un de col·loquial. El lèxic ha d’estar elaborat, amb els tecnicismes propis del treball.
Caldrà també tenir presents els elements paralingüístics i de comunicació no verbal:
�� actitud corporal i imatge: han de ser les adients a la circumstància, mantenint en tot moment una correcció en les postures, la vestimenta...
�� gestos: han de ser discrets i sincers i han de reforçar l’explicació: amb les mans podem reclamar l’atenció, emfatitzar...
�� mirada: cal mirar al públic en general, sense fixar la vista en ningú, i evitar el fet de mirar tota l’estona els apunts.
�� veu: cal controlar la seva intensitat i vetllar també perquè l’articulació de les paraules sigui clara i entenedora. A més a més, s’ha d’intentar modular la veu, fent per exemple preguntes retòriques, per tal que l’exposició no es faci monòtona.
3. El suport visual: les presentacions en PowerPoint
La presentació és un suport per a la nostra explicació, que al mateix temps ens serveix per captar l’atenció del públic.
Hem d’evitar anar llegint el que el públic ja pot llegir a la presentació, en tot cas podem sintetitzar en la diapositiva i nosaltres ampliar el que hi diu. És important que aquesta sigui visualment agradable, que inclogui imatges suggerents, gràfics explicatius, o d’altres objectes com vídeos, etc. Emprem l’esquema i evitem pàgines excessivament textuals.
Amb un màxim de 10-12 diapositives hauria de ser suficient. No hem de pretendre afegir-hi tota la informació del nostre treball, ha de ser una bona síntesi.
- Vincles
Una bona manera d’ajudar al seguiment de la nostra presentació és no perdre mai de vista l’índex de la mateixa.
Podem inserir vincles interns en la nostra presentació que ens portin cap a cada apartat i, un cop finalitzat l’apartat, afegir un botó d’acció que ens torni a portar a l’índex.
- Disseny (colors, text, fons)
Elements a tenir en compte per fer que la nostra presentació sigui agradable, atractiva i permeti una bona lectura de pantalla:
• Bon contrast de color entre el fons i el text
• Font tipogràfica que es pugui llegir bé en pantalla (Arial, TNR, Garamond,...)
• No excedir-se barrejant molts tipus de lletra diferents en un mateix document. La seva interpretació per al lector es fa més difícil i a nosaltres ens costarà mantenir la coherència. Un joc de 2 o 3 tipus ben combinats és suficient.
• Evitar l'ús de majúscules, atès que són menys llegibles que les minúscules.
• Evitar l'ús excessiu de negretes i cursives.
• No subratllar el text, especialment els encapçalaments o títols. El subratllat, a més que fa més difícil la lectura, es confon amb un enllaç a les pàgines web, on per defecte es subratllen els enllaços hipertext.
• Preveure una major separació entre línies que en els documents impresos.
• Minimitzar el justificat dels blocs de text. És més llegible el text alineat a l'esquerra.
- Composició diapositiva (text, imatge, gràfics)
• En una mateixa dispositiva podem inserir diversos elements: text, imatge, vídeo, objectes de l’Oficce (gràfics, taules, etc.)
• Cal que presentin un conjunt harmoniòs dins d’ella. “Què corri l’aire entre els elements”. No volguem atapair-lo d’elements que el que faran serà entorpir una bona visualització.
- Animacions i transicions
• És un molt bon recurs del PP que hem d’emprar amb certa mesura.
• Sobretot hem d’evitar que la nostra presentació sembli una mena de “Focs artificials”. Això no vol dir que no les poguem emprar, tot el contrari. Però de manera que serveixin per presentar el que expliquem de forma graduada, captar l’atenció del públic, etc.
• Han de mantenir una coherència. No podem anar variant els tipus de transicions animacions en cada element.
• Evitar les que provoquen monotonia (lletra a lletra, animacions lentes i amb molt recorregut en pantalla, etc.)
- Imprimir amb pàgines de notes
És recomanable portar les nostres notes de cada diapositiva (al Power Point, veure páginas de notas). Malgrat que ens ho sapiguem de memòria, ens ajudarà a organitzar millor la nostra presentació i no deixar-nos coses importants. Hem d’evitar anar llegint textualment el que ja diu la diapositiva, ja que això ja ho pot fer el públic directament
